Maria-Mercè Marçal


Maria-Mercè Marçal.


Maria Mercè Marçal i Serra, més coneguda com a Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d'institut de català. També va ser activista política, cultural i feminista. 


Obra.

Marçal defineix l'escriputra com a "activitat vertebradora". Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua.

El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."

En una entrevista, l'autora reconeix que els tres dons són els tres eixos de la seva literatura, els elements amb què construeix la mirada. Aquests versos s'han fet molt populars, especialment en el moviment feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonilitzat l'autora fins al punt de relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Caterina Albert (Víctor Català)

Emma Goldman