Literatura feminista.

Recomanacions. A casa meva he trobat alguns llibres feministes que considero, o bé per haver-los llegit o perquè me n'han parlat força bé, adequats per recomenar: Tots els contes, de Víctor Català. L'autobiografia de l'Angela Davis. Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells, de Chimamanda Ngozi. Una cambra pròpia, de Virginia Wolf. Els homes m'expliquen coses de Rebecca Solnit. El conte de la Serventa, de Margaret Atwood. Todos deberíamos ser feministas, de Chimamanda Ngozi. Cómo ser mujer, de Caitlin Moran. Feminisme de butxaca, Kit de supervivència, de Bel Olid. Orgull i prejudici, de Jane Austen.

Maria-Mercè Marçal. Maria Mercè Marçal i Serra, més coneguda com a Maria-Mercè Marçal, (Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998)  va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d'institut de català . També va ser activista política, cultural i feminista.  Obra. Marçal defineix l'escriputra com a "activitat vertebradora". Els seus textos combinen la tradició, la innovació i la investigació sobre les formes poètiques. Des dels seus primers escrits demostra un gran rigor i cura lingüístics, que palesen la seva gran coneixença de la llengua. El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976), prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema Divisa, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzu...

Caterina Albert (Víctor Català). Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana. És una autora que destaca, entre moltes altres coses per la  novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals dels modernisme.  El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja sent gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. És enterrada al cementiri vell de l'Escala. El seu pseudònim complet era Víct...

Emma Goldman. Emma Goldman (Kaunas, Imperi rus,  27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà,  14 de maig del 1940)  fou una anarquista  coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia  anarquista de la primera meitat del segle XX  a  l'Amèrica del Nord i Europa  i introduí idees feministes  en el pensament anarquista. Fou una dona, a la qual, jo vaig conèixer, perquè ja de petita havia sentit la frase de “Si no puc ballar, no és la meva revolució”. En un punt concret de la meva vida, vaig començar a interessar-me pel feminisme i per tot el que aquest comportava i em vaig adonar que la frase que tant havia sentit per casa era d’Emma Goldman. Obra. Anarchism and Other Essays. New York: Mother Earth Publishing Association, 1910. The Social Significance of the Modern Drama. Boston: Gorham Press, 1914. My Disillusionment in Russia. Garden City, New York: D...

Chimamanda Ngozi Adichie. Chimamanda Ngozi Adichie (Abba, Estat d'Enugu, 15 de setembre de 1977) és una  novel·lista nigeriana. Adichie és el seu cognom, mentre que Chimamanda Ngozi són els seus dos noms, que volen dir "el meu déu no caurà" i benedicció" respectivament, en igbo. Va estudiar comunicació i ciències polítiques a la Universitat de Dexel, Filadèlfia. Posteriorment va continuar els estudis a la Universitat Estatal de l'Est de Connecticut, on es va graduar el 2001. Chimamanda és escriptora, professora, poeta, feminista i novel·lista. Per poder veure el TED de Chimamanda es pot fer clic al següent enllaç: https://www.ted.com/talks/chimamanda_ngozi_adichie_we_should_all_be_feminists Obra. El 2003, mentre es trobava estudiant a Connecticut, va publicar la seva primera  novel·la, Purple Hibiscus, que va ser molt ben rebuda per la crítica i va rebre el Commonwealth Writer's Prize for Best First Book (2005). L'...

Literatura feminista. A partir d'aquí, el blog, es destinarà exclusivament a parlar de quatre grans dones, en la qual he volgut centrar especialment la meva atenció. En cada una d'elles, començaré esmentant el seu paper en el feminisme, la qual cosa em portarà a parlar de qui són i què van fer. Posteriorment, parlaré sobre quina és la seva obra.  El blog acabarà amb algunes obres recomanades.

Què és el Feminisme? El feminisme és el conjunt del moviment feminista i la teoria feminista. El moviment feminista o feminisme social té com a objectiu millorar la situació d’inferioritat de la dona i desemmascara les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte a l’home. En aquesta época que ara estic vivint, el feminisme és quelcom que la gent jove entenem perfectament i que vivim de manera especial, en sentim parlar a la televisió, a la premsa, els nostres programes d’entreteniment, a les sèries de Netflix, però especialment als primers temps, va estar fortament vinculat a l’ anarquisme . Inclou accions teòriques i pràctiques. La teoria feminista o feminisme acadèmic , mitjançant les ciències socials (estudis de gènere, estudis de les dones), s’encarrega de desmuntar certeses que la comunitat científica tenia assumides des d’un punt de vista únicament masculí, androcèntric, i sovint patriarcal. Es quelcom que ha anat complicant-se des de...